Ruta 5: Caldes d'Estrac - Sant Vicenç de Montalt - Sant Andreu de Llavaneres

1. FUNDACIÓ PALAU
 


 

2. LES AIGÜES TERMALS

enigma
ENIGMA

Visiteu la font d'aigua termal. A quina temperatura surt laigua?

SAPS QUÈ?
SAPS QUÈ?

Els gegants de Caldes, Busquets i Fàtima sorgeixen d'una llegenda que té a veure amb les aigües calentes.

MÉS INFO

LES AIGÜES TERMALS

La història del termalisme a Caldes d'Estrac va directament relacionada amb la història del municipi i es remunta al 1219 quan, al voltant de la font de l'aigua termal, es va fer un petit convent-hospital per gaudir de les propietats curatives de l'aigua.

Des dels temps dels romans -que anomenaven el lloc Aquae Calidae- i, posteriorment, dels àrabs, les aigües de Caldes han atret gent de totes les èpoques i cultures per les seves característiques especialment indicades per a la salut. De les èpoques anteriors, per ara, no se n'han trobat proves que certifiquin des de quan existeix la font termal, però és lícit pensar que era coneguda.

El punt de referència històric més proper a la vila termal que avui coneixem data de l'any 1820, en què van remodelar els Banys Públics i Caldes d'Estrac es va convertir en un establiment modern, de gran prestigi.
La inauguració del ferrocarril, el 1848, entre Barcelona i Mataró, i que va arribar fins a Arenys de Mar nou anys més tard, va donar un notable impuls: segons el Fons Històric Local, 72.026 viatgers van utilitzar la nova línia el 1857. Dues dècades després, Caldes d'Estrac havia esdevingut un dels centres d'estiueig més importants del país.


 

Les aigües termals
Aigües termals
MÉS INFO

LLEGENDA DE BUSQUETS I FÀTIMA

Busquets i Fàtima, gegants de Caldes, representen els personatges d?una antiga llegenda referent a les aigües termals.

Elionor era una noia del poble de gran bellesa que va ser captivada pels moros i entregada al príncep Zeirí, com a regal. Passat el temps, a Leonor se li va encomanar la protecció de la princesa Fàtima, que patia la lepra, una malaltia que va desfent la pell i els ossos.

Els savis i metges no podien guarir-la i la princesa empitjorava. Aleshores, la donzella Leonor va recomanar anar als banys termals de la seva llunyana vila de Caldes. Van ser i es van establir en una torre dels afores de la població, coneguda després com la Torre dels Encantats a causa de les misterioses expedicions als banys termals que diàriament els havia de fer d'amagat.

El tractament va ser un èxit i, amb poc temps, la princesa es va guarir i, agraïda, va concedir la llibertat a Leonor. Contenta i plena de vida, la princesa es va enamorar de Busquets, un distingit ciutadà de Caldes, amb qui pocs anys després va tenir fills.



 

La Fàtima i en Busquets
Fatima i Busquets

3. PARC DELS GERMANS GABRIELISTES


 


 

4. ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ


 

 

SAPS QUÈ?
SAPS QUÈ?

Als habitants de Sant Vicenç de Montalt se'ls coneix com xurravins, per un ocellet petit i nerviós que freqüenta aquestes terres de vinyes (el gafarró). Quin honor!

TRESOR

TRESOR 

Aquí és on van treure una bomba de la Guerra Civil que no va explotar. Ho has trobat? Així que feu-ne una foto.


 

5. ROQUES DE SANT MAGÍ


 


 
ENIGMA
ENIGMA

A Llavaneres i poblacions veïnes es cultiva la perla verda del Maresme. Saps què és?

MÉS INFO
ROQUES DE SANT MAGÍ

Les primeres excavacions les va fer el 1966 un grup d'estudiosos del Museu de Mataró. L'any 1986 es va emprendre una campanya d'excavacions i es van trobar fragments de ceràmica sense decorar i de parets poc gruixudes, fragments de ceràmica decorada amb la impressió de cordons en relleu i també un fragment d'esquir-la de sílex a un nivell inferior.

Una de les característiques del jaciment és l'existència de fragments de paret, entre els grans blocs de pedra de granit, que formen un tipus de muralla. Aquest fet no és gaire habitual en els jaciments d'aquest període.

6. MUSEU ARXIU DE SANT ANDREU DE LLAVANERES 


 


 

MÉS INFO
TRESOR

TRESOR 

La Coca de Llavaneres està certificada amb una marca de garantia de qualitat. Són les postres per excel·lència de la gastronomia local de Llavaneres.

Es tracta d'una pasta de fulla farcida amb crema i massapà (fet amb ametlles del país) i coberta amb pinyons (també del país) i sucre. Generalment té forma rectangular i no és excessivament gruixuda (no sol passar d'uns 2 cm de gruix).

Aquesta coca estarà elaborada exclusivament en obradors de pastisseries artesanes que es troben ubicats dins el terme municipal de Sant Andreu de Llavaneres.

RECEPTA (FUNDACIÓ ALÍCIA)

Ingredients

  • 2 Plaques de pasta de full
  • 3 Clares d'ou
  • 20 gr d'ametlla mòlta
  • 500 gr de crema pastissera
  • Pinyons
  • Sucre per empolvorar

Elaboració:

  1. Estenem una placa de pasta de full i amb un corró l'allisarem deixant-la ben fina.
  2. Posarem la placa en una safata per al forn amb paper de coure.
  3. Punxarem amb una forquilla tota la placa.
  4. Posarem una bona capa de crema pastissera per sobre i allisarem bé procurant que no arribi a les vores.
  5. Allisarem l'altra placa i la posarem a sobre de la crema pastissera.
  6. Amb un ganivet tallarem les vores perquè quedi ben recta.
  7. Punxarem també per sobre.
  8. Muntem les clares a punt de neu, afegint-hi una mica de sal abans de muntar-les perquè sigui més fàcil.
  9. Amb una espàtula distribuirem les clares muntades i allisarem.
  10. A continuació posarem l'ametlla mòlta per sobre, distribuint bé, afegirem els pinyons i empolvorarem abundant sucre per sobre.
  11. Amb un ganivet tancarem les vores de la coca perquè no surti la crema pastissera.
  12. Hem preescalfat el forn a 200 º centígrads per dalt i baix i la deixem coure durant uns 30 minuts aproximadament, ja depèn de cada forn.