Les Ambaixades

Les Ambaixades al Maresme

Aquest itinerari permet descobrir on es van instal·lar les delegacions diplomàtiques dels principals països que fugien dels perills que representava la ciutat de Barcelona, centrant-se exclusivament en els termes municipals de Caldes d'Estrac, Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Mar, Premià de Dalt i Sant Andreu de Llavaneres.

Can Bastos (Residència del cònsol francès)

El consolat francès es va instal·lar el novembre de 1937 a Barcelona, en concret a la Torre Vilana (actual Clínica Teknon), després de nomenar el nou ambaixador M. Labonne. A finals de març de 1938, després dels bombardeigs de Barcelona, el consolat francès es va instal·lar a Caldes d'Estrac. Labonne va ser substituït per Jules Henry, que presentaria les seves credencials el 31 de desembre de 1938 al Palau de Pedralbes. L'ambaixador francès vivia a Sant Andreu de Llavaneres, mentre que la majoria del personal diplomàtic i consular francès era a Caldes d'Estrac. De fet, el cònsol francès vivia a Can Bastos, un edifici neoclàssic construït l'any 1880 ubicat al carrer Major de Caldes d'Estrac, del qual havia sigut propietari el doctor Bastos, que va donar el nom a la finca.

Can Boada (Ambaixada de Costa Rica)

Les primeres dades que es tenen de Can Sans arrenquen del segle XVI. El primer propietari conegut va ser Baltasar Gerónima Viladomat; posteriorment Joan Alsina, i després Joaquim Sans, que va donar nom a la casa. En morir aquest, l'any 1899, el propietari va ser Alfredo Boada, nom pel qual també va ser coneguda la finca. Quant a l'edifici, es tracta d'una casa cantonera de dues plantes del segle XVIII situada al número 38 del carrer Major de Caldes d'Estrac. Durant la Guerra Civil va albergar l'ambaixada de Costa Rica després dels terribles bombardeigs que va patir Barcelona a mitjans de març de 1938, fet que va accelerar la marxa de consolats i ambaixades de la capital catalana.

Can Marcelino Coll (Consolat de França)

Situat al turó de Caldes, al carrer del Pont del Sergent número 1, hi ha Can Coll, un xalet unifamiliar d'estil colonial construït el 1917. El propietari era Marcelino Coll, amo de l'empresa Can Valls. L'edifici, de planta baixa i un pis, de 389 metres quadrats, està envoltat d'un jardí i la façana principal està orientada en sentit sud. La planta baixa presenta un porxo amb una sèrie de columnes, mentre a la primera planta hi ha una terrassa amb una barana de ferro i tot un seguit d'accessos a l'interior de la casa.

Aquesta finca va ser l'escollida pel govern francès per instal·lar-hi el consolat després dels atacs a Barcelona a mitjans de març de 1938. La tasca del consolat francès va ser incessant i, gràcies a la seva ubicació més allunyada del centre de la població, a partir del mes d'agost de 1938 va començar a repatriar francesos via Caldes d'Estrac, així com catalans republicans.

Can Mercè i Garriga (Consolat del Regne Unit)

Els britànics van ubicar primer el seu consolat a Caldes d'Estrac. Va ser un dels primers països a fer-ho; i més tard farien el mateix amb la seva ambaixada. D'aquesta manera, el 12 de juny de 1937 es va traslladar el Consolat General Britànic a Caldes d'Estrac, als números 30 i 31 del passeig davant del mar, en concret a les Torres Garriga i Mercè. De fet, va haver-hi un malentès respecte a l'ocupació de les Torres Garriga i Mercè, ja que havien de ser ocupades cadascuna d'elles per les delegacions de Gran Bretanya i l'URSS respectivament. Finalment, els soviètics no es van moure de Barcelona, així que els britànics van ocupar les dues torres. D'aquesta manera el consolat britànic es va instal·lar a la casa Garriga, mentre que la propietària dels edificis, Maria Vernet, es va instal·lar a la casa Mercè, juntament amb personal del consolat britànic. Hi ha constància que el 29 de juny de 1937, el consolat britànic ja era a les Torres Garriga i Mercè.

Les dues cases compartien jardí i eren bessones, amb característiques molt similars; són torres d'estiueig de semisoterrani, planta baixa i dos pisos, d'estil neoclàssic afrancesat.

Can Soler (Ambaixada del Regne Unit)

L'ambaixada britànica va ser de les últimes de traslladar-se de València a Barcelona i de les primeres d'anar a Caldes d'Estrac. El 19 de novembre de 1937, aquesta ambaixada va demanar la Torre Sol i Mar. El dia 22, l'Alcaldia de Caldes d'Estrac li va donar a Cristòbal Morales (que vivia allà) cinc dies per abandonar la casa, amb l'oferiment d'anar a la Torre Coll. En molts casos, se cedien les finques com a seus de la representació permanent dels diversos estats acreditats davant la República, i sovint els propietaris romanien dins dels edificis. D'aquesta manera, s'assegurava la inviolabilitat de l'edifici i que no hi hauria destrosses ni bombardeigs a la finca. I els diplomàtics podien aconseguir residències i seus molt millors de les que havien tingut fins llavors.

Can Soler, també coneguda com casa Solimar o Sol i Mar, està situada en el turó de Caldes, i ocupa una plataforma d'alt d'un penya-segat d'uns 20 metres que s'obre com un mirador natural sobre el mar. Es compon de la casa principal i una altra de secundària tipus masoveria. Antigament disposava de diverses instal·lacions, com una pista de tennis i una bassa avui desaparegudes. Tant la casa com el jardí que es creà al seu voltant són de la segona dècada del segle XX i d'inconfusible caràcter noucentista. El propietari i promotor va ser l'industrial Santiago Soler i Puigdollers, membre d'un llarg llinatge d'empresaris tèxtils terrassencs. Juntament amb els seus germans, Maurici i Francesc, eren propietaris de l'empresa familiar Filats i Tints Soler.

Casa de Fusta (Ambaixada Neerlandesa)

La seu de l'ambaixada Neerlandesa es va instal·lar a la Casa de Fusta, també coneguda com La Marañosa. Aquesta va ser la casa del pavelló de Suïssa a l'Exposició Internacional de Barcelona l'any 1929. Per iniciativa de l'empresari Zobel, propietari de la marca Hispano-Suiza, va ser desmuntada i portada de la capital catalana a Caldes d'Estrac, i molt ben adaptada al terreny escabrós del turó de Caldes.

Es tracta d'un xalet unifamiliar envoltat de jardí amb elements de fusta, terra i tancaments. La casa és de planta baixa i primer pis, amb façana de fusta orientada en sentit oest i coberta de pissarra.

Des de 1934, el vicecònsol honorari era Franz Schlosser, un alemany que havia estat capità de l'exèrcit colonial alemany al Camerun. El 1916 es va entregar a les autoritats espanyoles de Rio Muni i d'allà va ser traslladat a Pamplona en el context de la Primera Guerra Mundial. Durant la Guerra Civil, i en quedar la delegació holandesa sense cap diplomàtic, va ser nomenat plenipotenciari general, i va protagonitzar a Madrid algunes de les evacuacions de persones asilades més famoses. Establert més tard a Caldes d'Estrac, se sospita que va morir en un camp de concentració nazi després de marxar a França amb els arxius de l'ambaixada al final de la Guerra Civil.

Can Puig Marcet (Ambaixada de Bulgària)

Després dels bombardeigs de mitjans de març de 1938 que va patir Barcelona, moltes delegacions de països estrangers van decidir buscar llocs més segurs, i es van traslladar a diverses localitats del Maresme. D'aquesta manera, tant Caldes d'Estrac com Sant Andreu de Llavaners o Sant Vicenç de Montalt van acollir les seus de les diferents ambaixades i consolats. Aquestes localitats tenien avantatges: no eren cap objectiu militar, disposaven d'edificacions adequades per a les residències dels diplomàtics i podien ser abastides tant per via terrestre com per via marítima i facilitava la seva evacuació, en cas necessari. Bulgària va ser un d'aquests països que va traslladar la seva ambaixada, i es va situar a Can Puig Marcet a Caldes d'Estrac.

Can Miracle (Ambaixada d’Argentina)

L'ambaixada argentina va ser traslladada el novembre de 1937 de València a Barcelona. L'encarregat de negocis de la República Argentina, Guillermo de Achával, va decidir el 8 de desembre de 1937 fixar la seva residència a Caldes d'Estrac, al Passeig dels Anglesos número 4, a Can Geiss. L'ambaixada argentina també representava els interessos de l'Uruguai, perquè aquest país va trencar les relacions amb l'Espanya republicana; així com també els interessos d'Alemanya i Itàlia, aliats dels franquistes. Fins i tot, va representar els interessos d'Àustria, el 13 d'abril de 1938, davant l'Espanya republicana.

Achával va establir la seva residència a l'ambaixada de manera provisional el 4 de febrer de 1938, i en va sortir el 26 de gener de 1939, dia de l'ocupació de Barcelona per les tropes franquistes.

Torre Seldwyla (Cònsol honorari de Suïssa)

La Torre Seldwyla, construïda l'any 1925, és un xalet unifamiliar cantoner de planta baixa i una planta envoltat de jardí. La superfície del solar és de 104 metres quadrats, mentre que la superfície construïda és de 90 metres quadrats. La façana principal està orientada en sentit sud-est, de cara al mar. L'edificació té diverses entrades i s'hi pot accedir des del Passeig del Anglesos (números 28-29). Aquesta edificació va ser la residència del cònsol honorífic de Suïssa, Frédréric Gschwind, que va morir a Caldes d'Estrac el 1942. Tot i que l'ambaixada suïssa s'hi va traslladar el 9 de setembre de 1938, és probable que el cònsol suïs, Adolf Gonzenbach hi residís durant la tardor de 1938.

Villa Blanca (Ambaixada de Mèxic)

L'ambaixada de Mèxic era a Barcelona des de finals de 1937. L'ambaixador de Mèxic, Adalberto Tejada, pagava de la seva butxaca una colònia infantil situada a Villa Blanca, a Sant Vicenç de Montalt. Hi havia 50 infants, onejava la bandera mexicana i es va convertir en una extensió de l'ambaixada mexicana de Barcelona. A Arenys de Munt, Mèxic també va inaugurar durant el mes d'agost del mateix any una altra colònia infantil, situada a Can Botet. Podria ser la mateixa colònia infantil que va ser traslladada, perquè el president de la República Espanyola, Manuel Azaña, va ocupar Villa Blanca durant aquest temps.

L'edifici és espectacular, construït el 1909, amb un ampli jardí. Actualment s'ha reconvertit en hotel.

Can Valls (Ambaixada de França)

Els germans Gabrielistes s'hi van establir després de ser expulsats de França durant la III República Francesa. Durant la guerra civil va esdevenir el testimoni silenciós d'un dels fets més traumàtics que va viure Sant Vicenç de Montalt durant la seva història quan, el 7 de novembre de 1936, el convent va ser envoltat per milicians armats de la FAI-CNT i quaranta germans foren detinguts, obligats a pujar a autocars fins que els portaren a Barcelona. Alguns foren torturats i tancats per, posteriorment, ser afusellats.
El maig de 1937 s'hi establí un centre de refugiats (Refugio de Guerra Número 54) amb més de dos-cents quinze exiliats. Durant l'any 1938 la finca fou el «Centre d'Auberge¬ment» de l'Ambaixada Francesa fins el final de la guerra, que va
ser ocupada pel govern de la República Espanyola quan el president Manuel Azaña, durant l'exili a França, visità el poble el gener de 1939.

Can Pellicer (Ambaixada de Suècia)

L'ambaixada de Suècia va canviar 14 vegades d'ubicació durant la Guerra Civil. La darrera va ser entre el març i l'abril de 1938 a Can Arquer del Passeig, a Sant Vicenç de Montalt, situat al número 15 del Passeig del Marqués de Casa Riera. En aquest passeig es troben una sèrie d'habitatges unifamiliars amb jardí d'estil noucentista i construïdes durant els anys vint com a residències d'estiueig. Una d'aquestes era Can Arquer del Passeig, construïda el 1918 i denominat així per diferenciar-lo de Can Antic de la Santema. Es caracteritza pel seu estil italianitzat amb grans terrasses amb balustrades sostingudes per columnes, a més el seu jardí va ser elevat sobre el nivell del carrer. Durant la Guerra Civil, l'Ajuntament de Teià va acordar concedir el 9 de març de 1938 la Torre Godó a l'ambaixada de Suècia, amb la finalitat d'instal·lar una escola bressol per a nens i nenes, conegut com Hogar Sueco-Catalán.

Can Badia (Ambaixada de Suïssa)

La pista suïssa sobre el fet que la casa hagués estat l'ambaixada de la Confederació Helvètica durant l'any 1938 és molt subtil. Suïssa no va traslladar a Barcelona la seva ambaixada fins al setembre de 1938. S'instal·là al llavors carrer de Bèlgica, 97
(que ara és el carrer d'Alfons XII, on hi ha el Col·legi Suís de Barcelona). L'únic rastre que queda 'aquesta etapa diplomàtica a la casa són les anelles metàl·liques que hi ha al frontó, sobre la terrassa
que fa de porxo. Allà hi havia el pal en què onejava la bandera suïssa.

Text extret del llibre 5 CASES AMB HISTÒRIA. SANT VICENÇ DE MONTALT
Lluis Grau, David Pons, Jordi Sellarés, Xavier Torrentóm Maria Rosa Grau, Antonia Caño, Núria Gifra, Joan Buch

Villa Carmen (Ambaixada del Brasil)

La seu de l'ambaixada de Brasil va ser traslladada de Madrid a Barcelona el 4 de març de 1938 i, posteriorment, a Arenys de Mar, a Villa Carmen. N'estava al capdavant l'encarregat de negocis Carlos da Silveira Martins Ramos.

Degut a la falta d'aliments d'aquells temps, des de finals d'agost de 1938 i per iniciativa de l'ambaixador, a Villa Carmen s'organitzaven dinars i berenars dirigits a tots els infants, de 6 a 12 anys, dels col·legis d'Arenys de Mar, que hi anaven en grups de fins a cinquanta alumnes. El menjar s'aconseguia a Perpinyà i era pagat pel mateix ambaixador, ja que, segons sembla, el govern de Brasil no en va voler assumir el cost.

Villa Carmen és una casa d'estiueig aïllada, voltada de jardí, amb torre-mirador de planta quadrada, construïda entre els anys 1888 i 1910.

Vila Betània (Protecció francesa)

La persecució religiosa al territori republicà va ser molt intensa durant els primers mesos de la guerra. A Arenys de Mar es va deixar que les monges dedicades a cuidar malalts i persones grans poguessin quedar-se i continuar amb la seva tasca, però amb la condició de vestir de manera laica i no realitzar cap acte religiós. Tot i així, la congregació religiosa de Vil·la Betània va quedar sota protecció del consolat francès, on tenia hissada una bandera francesa i un cartell en castellà a la porta advertint d'aquesta especial condició. A finals de 1938, la capella principal de Vil·la Betània es va tornar a obrir, i va passar a ser l'església parroquial, ja que el temple de Santa Maria feia la funció de garatge i, per tant, no reunia les condicions.

Torre Gran (Ambaixada dels EUA)

La Torre Gran és un gran casal d'estiueig edificat per l'empresari tèxtil Antoni Serra Feliu, l'any 1909, i convertit en hotel el 1956. L'edifici, de planta rectangular, està format per diversos cossos d'alçades desiguals, on destaca especialment la tribuna semicircular, que fa també de terrassa tancada amb una original barana de ferro forjat. Comptava, a més, amb un preciós pati andalús amb sortidor al centre i un jardí magnífic, era considerada una de les millors cases de Llavaneres. Va ser cedida pels seus propietaris per establir-hi l'ambaixada nord-americana, que comptava amb una gran bandera a la façana. De fet, l'ambaixada dels EUA va canviar diverses vegades de lloc durant la Guerra Civil: Madrid, València, Barcelona i, per últim, Sant Andreu de Llavaneres, on es va traslladar el 5 d'abril de 1938.

Casa Romanyà (Ambaixada de Bolívia)

Casa Romanyà, situada a l'actual avinguda Catalunya número 56 de Sant Andreu de Llavaneres, va ser el lloc per establir l'ambaixada de Bolívia després dels bombardeigs que va patir Barcelona a mitjans del mes de març de 1938. Aquest edifici històric d'estil modernista va ser construït el 1910, obra de l'arquitecte Josep Coll i Vilaclara. Anomenat antigament la Torre del Sot, és una casa senyorial de tres plantes rodejada d'un gran jardí i un mur de dos metres d'altura amb balustrada de ferro.

Can Rivière (Ambaixada de Bèlgica)

L'ambaixada belga es va instal·lar a Sant Andreu de Llavaneres, concretament a Can Rivière, també coneguda com Can Ros, una masia del segle XVIII formada per tres cossos i dues plantes i situada a l'actual Passeig Verge de Montserrat número 11 de Sant Andreu de Llavaneres.

De fet, la mateixa Generalitat de Catalunya va ordenar a l'Ajuntament de Llavaneres lliurar aquesta finca a la delegació belga a finals de maig de 1938. Walter Loridan era l'encarregat de negocis que representava el govern belga a Espanya i es va traslladar a finals de 1937 a Barcelona procedent de València, i posteriorment, al juny de 1938, a Sant Andreu de Llavaneres. Hi va estar fins al 2 de desembre de 1938, i va deixar com a únic representant a Jottard, que seria posteriorment cònsol belga durant els anys de la Segona Guerra Mundial. Durant la Guerra Civil, la delegació belga també va tenir una colònia infantil, a la qual alimentava.

Can Matas (Consolat de Xile)

Xile va intentar traslladar la seva ambaixada de Madrid a Barcelona el març de 1938, però no ho va aconseguir degut a l'avançament de les tropes franquistes per l'Aragó i la partició del territori republicà en dos per la conquesta de l'Ebre. Aquest fet va incomunicar Catalunya amb la resta del territori republicà. Xile representava els interessos de Guatemala, El Salvador i Perú, després que aquests trenquessin relacions amb el govern de l'Espanya republicana en reconèixer el govern de Franco.

Per la seva banda, Jorge Larenas Boltón va assumir el càrrec de cònsol itinerant, ja que va estar a Bilbao, València, Barcelona i Sant Andreu de Llavaneres, i es va instal·lar a la Torre de José Matas, coneguda també com Can Matas o casa Flores. En aquesta casa hi va morir a l'edat de 38 anys el dia 11 de gener de 1939.

Can Matas és una masia de planta baixa i dos pisos, formada per tres cossos, que va ser restaurada al començament del segle XIX. Actualment allotja una llar d'avis.

Castelldaura (Ambaixada de Panamà)

Buscant un lloc espaiós pels seus asilats, Panamà va instal·lar la seu de la seva ambaixada l'1 de març del 1938 a Premià de Dalt, concretament a Castelldaura. Ho va fer abans que altres països, que van accelerar el seu trasllat a causa dels bombardeigs que va patir Barcelona a mitjans de març de 1938. Ho va fer amb temps, per tant, per buscar un bon lloc i més allunyat de la resta de delegacions diplomàtiques que s'establiren al Maresme poc temps després. L'edifici de Castelldaura, també conegut com Can Baltà o Villa Trias, és un edifici i masia construïda al segle XIX, d'arquitectura eclèctica, situada al número 1 de la carretera de Premià de Mar. L'edifici es de planta baixa, pis i golfes, amb dos cossos laterals i la coberta plana amb balustrada, amb un gran jardí.

Context històric

Context històric:

Durant el transcurs de la guerra, els perills a la rereguarda van anar augmentant, un dels principals eren els bombardeigs aeris. Barcelona va ser el lloc de Catalunya que va patir més atacs aeris, que van provocar milers de víctimes. De fet, especialment sagnants van ser els bombardeigs del 16, 17 i 18 de març, que va fer gairebé un miler de víctimes i nombrosos ferits i danys materials. Per aquesta raó, moltes delegacions diplomàtiques de països estrangers van decidir buscar nous indrets més segurs per establir els seus consolats i ambaixades. D'aquesta manera, molts països van traslladar les seves delegacions a diferents poblacions del Maresme, i es van establir majoritàriament a diferents habitatges, especialment en les poblacions de Caldes d'Estrac, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt. En molts casos, es cedien les finques com a seus de la representació permanent dels diferents estats acreditats davant la República i els mateixos propietaris es quedaven dins dels edificis. D'aquesta manera s'assegurava la inviabilitat de l'edifici i que no hi hauria destrosses ni bombardeigs a la finca. Així també, els diplomàtics podien aconseguir residències i seus molt millors de les que havien tingut fins llavors.