La Defensa de la Costa
La Defensa de la Costa
Aquest itinerari preveu fer una ruta per tots els elements que encara es conserven relacionats amb la defensa de la costa durant la Guerra Civil a la comarca del Maresme, visitant tots els nius de metralladores que encara es conserven al llarg del litoral. Es poden visitar imponents emplaçaments d'artilleria de costa com el que està situat a Montgat, o el que queda de l'emplaçament artiller de Malgrat de Mar, així com diferents tipus de fortificacions. Entre aquests destaquen els blockhaus o búnquers del Cavaió a Arenys de Mar o el situat a Sant Pol de Mar; així com altres nius de metralladores més senzills com els de Montgat, el Masnou, Mataró o Santa Susanna entre d'altres. És un itinerari en què es pot veure, a més a més, com aquestes fortificacions s'integren al paisatge marítim actual, mentre que altres queden cada vegada més engolits pel mar.
Blockhaus
Els blockhaus eren unes construccions més sòlides i grans que un niu de metralladores, consistent, com a norma general, en un o més espais amb espitlleres que permetia als seus defensors disparar en diverses direccions des del seu interior. En el cas de la defensa de la costa al Maresme, existien blockhaus amb diferents nius de metralladores i un passadís amb espitlleres, com és el cas dels de Sant Pol de Mar o d'Arenys de Mar. De fet, en aquesta darrera població, a la zona del Cavaió i passat el port en direcció a Canet de Mar, sobre la carretera, hi ha dos blockhaus únics a tota la costa catalana. Cadascun d'ells són de grans dimensions, amb un passadís per on accedir i que dona a una gran sala amb diferents espitlleres per on els soldats que els ocupaven podien fer foc des de l'interior en diferents direccions. Són unes construccions de formigó armat, molt sòlides i robustes, capaces de suportar un bombardeig enemic.
Nius de metralladores
Al llarg de tota la costa catalana es van construir un total de 701 nius de metralladores, 64 d'ells al Maresme, distribuïts de manera que creuant els seus focs, no quedés sense protegir cap lloc del litoral que fos previsible de patir un desembarcament de tropes franquistes.
Un niu de metralladores era una construcció que protegia el servent d'una arma automàtica (metralladora o fusell metrallador) i tant podien ser senzills (per una metralladora) o dobles (per dues metralladores). Segons la seva disposició i els materials de construcció utilitzats podia ser de maçoneria, de maó, de ciment, metàl·lic, de formigó armat o a barbeta (a cel obert, parcialment soterrat i habitualment amb sacs terrers i espitlleres, a través de les quals es podia observar o disparar). Comptaven normalment amb una o més obertures, anomenades espitlleres, per on es disparava, i les dimensions estaven imposades per la metralladora i l'espai suficient perquè el personal que la manegés s'hi pogués moure amb comoditat. Normalment, un niu de metralladores de tipus més senzill era de 3 metres per 3 metres en planta i d'1,90 metres en altura, tot i que podien ser inclús més reduïts en detriment de la comoditat. La condició fonamental la marcava l'assentament de la metralladora, que requeria una plataforma d'1,8 metres per 1 metre, col·locada a 0,75 metres per sota de l'espitllera. L'import total de la construcció d'un sol niu senzill per a una metralladora, com és el cas dels nius que es troben a Mataró, Sant Andreu de Llavaneres o Santa Susanna, entre d'altres, era de 36.177,87 pessetes de l'època que, afegit a les 4.764,78 pessetes que corresponien al camuflatge, feien un total de 40.942,65 pessetes.
Posicions antiaèries
Un dels dèficits que va patir l'exèrcit republicà pel que fa a armament van ser les armes antiaèries, les que poden fer front als diferents atacs aeris. Les poblacions costaneres catalanes van haver de patir nombrosos atacs aeris. A banda de Barcelona, que va comptar amb emplaçaments antiaeris, la necessitat d'aquest armament al front va fer que les ciutats i poblacions catalanes quedessin pràcticament indefenses davant dels bombardeigs. Dos dels pocs emplaçaments antiaeris que es troben a tot el litoral català per a aquest tipus de peces estan situats a Montgat, a prop del mar i del túnel del ferrocarril. Són emplaçaments per a armes automàtiques, és a dir, per a metralladores antiaèries, que amb la seva cadència de foc podien, com a mínim, defensar un sector de la localitat. Sobta que aquests emplaçaments estiguin construïts tan a tocar del litoral, aquest fet fa pensar que s'intentava una defensa immediata del sector perquè els avions enemics no intentessin entrar més a l'interior. La seva importància a dia d'avui és primordial en ser els únics emplaçaments per a metralladora antiaèria construïts arran del litoral.
Bateries de costa
L'emplaçament de bateries d'artilleria de costa al llarg de tot el litoral català va ser un factor important en la defensa de la costa catalana. L'objectiu era protegir tot el litoral, allunyant així tant l'amenaça dels bombardeigs navals com dels possibles desembarcaments de tropes franquistes. En canvi, els canons que es van instal·lar en aquests emplaçaments artillers eren peces obsoletes, moltes de finals del segle XIX i que, per tant, podien oferir poca protecció davant dels moderns canons dels vaixells franquistes.
Al Maresme van construir-se fins a cinc emplaçaments d'artilleria de costa situats a les poblacions de Montgat, Cabrera de Mar, Caldes d'Estrac, Calella i Malgrat de Mar. Moltes d'elles es van artillar amb material obsolet i, per circumstàncies de la guerra, se'n van retirar les peces i van ser abandonades als emplaçaments durant la primavera de 1938, com és el cas de Cabrera de Mar, Caldes d'Estrac i Calella. En canvi, els altres dos emplaçaments restants, Montgat i Malgrat de Mar, van mantenir les seves peces i dotacions artilleres fins al final de la guerra degut a la defensa estratègica que feien. En el primer cas, la bateria de Montgat defensava la ciutat de Barcelona així com bona part d'un sector de la costa del Maresme. En el segon cas, la bateria de Malgrat de Mar, que també defensava un sector del litoral del Maresme, ho feia també en l'estratègic sector de la desembocadura de la Tordera.
Context històric
Els primers bombardeigs navals i l'amenaça d'un possible desembarcament de tropes franquistes procedents de Mallorca a qualsevol punt del litoral, va provocar un pànic generalitzat a totes les poblacions de la costa catalana, que es sentien totalment indefenses davant d'aquest tipus d'agressions; i van iniciar així un procés important de fortificació. Totes les poblacions litorals de la comarca del Maresme van comptar al llarg de la Guerra Civil amb nombroses defenses costaneres, amb l'únic objectiu d'intentar evitar un possible desembarcament de tropes franquistes.
A finals de 1936 es va començar a crear una xarxa d'observatoris per vigilar qualsevol amenaça provinent del mar, tant naval com aèria, es van establir milicians a totes les poblacions costaneres, juntament amb les forces de Carrabiners, un cos específic de costes i fronteres que tenia la missió de vigilar la costa. Però el més important en la tasca de defensa de la costa es va portar a terme durant el primer semestre de 1937, quan es van construir emplaçaments artillers a diferents llocs del litoral, i sobretot posicions defensives com nius de metralladores, trinxeres o refugis. De totes aquestes posicions defensives, les més importants de la costa catalana van ser els nius de metralladora, dels quals es van edificar un total de 701, que anaven des de Portbou fins a Alcanar.
La comarca del Maresme va ser una de les que va comptar amb més posicions defensives, en concret hi havia cinc emplaçaments per a artilleria de costa i 64 nius de metralladores distribuïts al llarg de tot el litoral de la comarca, des de Montgat fins a Malgrat de Mar.
Cal fer menció que totes aquestes defenses no van entrar mai en acció (excepte algunes bateries de costa), ja que mai es va produir cap desembarcament de tropes franquistes a la costa catalana al llarg de la guerra.
