Ramon Villaret, ciutadà

Entrevista a Ramon Villaret, ciutadà de Calella

On estem, Ramon, què és aquest indret?

Estem en el millor indret que pot tenir Calella, la seva icona per excel·lència: el nostre far. Es va construir el 1859 i aquest 15 de desembre complirà cent seixanta-quatre anys.
Primer va començar amb una llum d'oli, després ja va passar a ser de parafina fins que es va electrificar. Hi havia hagut un senyor que se'n cuidava, però als anys vuitanta el sistema es va automatitzar i va deixar d'haver-hi farer. Finalment, el 2011 va haver-hi una gran reforma i la casa del senyor que se n'ocupava es va convertir en un centre d'interpretació. Avui en dia el far continua funcionant.

Què significa el far per als calellencs?

En aquest far -a més de ser la icona del nostre poble- s'hi fan moltes activitats populars: als festivals d'estiu hi actua gent de molta rellevància, hi arriben curses, s'hi fan casaments... i quan és l'hora de solidaritzar amb causes socials com és per exemple el càncer de mama, llavors aquesta icona s'il·lumina de color rosa.

I també hi ha una colla de gent que cada 15 de desembre pugen aquí dalt de nit per a cantar-li el feliç aniversari al far. És una cosa que va començar fa uns catorze anys i ha anat creixent fins el dia d'avui que s'hi uneix molta gent de poble. Es brinda amb cava i es fa una mica de celebració.  

I abans del far, hi havia res aquí?

En aquest punt hi havia hagut una torre de defensa que servia per avisar al poble dels atacs dels sarraïns. A sota la roca on avui hi ha el far hi ha un racó d'aigües molt tranquil·les, els sarraïns ho sabien, i per això hi fondejaven. Quan això passava, des de la torre de guaita s'avisava als vilatans amb un foc i la gent podia fugir muntanya amunt. El 25 de desembre del 1521 fins i tot van segrestar a uns quants del poble i van demanar un rescat per ells.

Què recomanaries de Calella a algú que no la conegui?

D'entrada et diria la platja, aquesta platja de tres quilòmetres de sorra daurada. La seva composició és el sauló que al llarg d'anys i anys ha baixat des del Montnegre amb les rieres (i el riu Tordera) i s'ha anat dipositant aquí. És una meravella.

A part d'això tenim un eix comercial maquíssim amb moltíssimes botigues a banda i banda del carrer de l'Església i de fet conservem alguns comerços tradicionals que fa moltíssims anys que funcionen. Un exemple entre molts altres que hi ha et diria la carnisseria històrica de Can Vives, que acaba de fer 175 anys. Jo mateix gestionava un comerç històric a Calella, Can Villaret, però per desgràcia vaig haver de tancar-lo quan em vaig jubilar perquè no tenia relleu generacional.

Al centre també tenim molts edificis de l'arquitecte Jeroni Martorell que val la pena conèixer: entre d'altres està el mercat municipal i la biblioteca que és una capseta de bombons.

Calella també és conegut per la seva extensa oferta hotelera, oi?

Sí, tenim una oferta magnífica i els hotelers han apostat molt últimament en millorar les instal·lacions; ara fins i tot ja tenim uns quants hotels de cinc estrelles. Estem a la cresta del turisme! Ah! I també tenim una proposta gastronòmica molt variada: a Calella pots venir a menjar des del Frankfurt fins al plat més exquisit que et puguis trobar.

I alguna festivitat que vulguis destacar?

Et diria la Fira de Calella i de l'Alt Maresme que se celebra al setembre, la triatló internacional Ironman (octubre) i l'Oktoberfest, la festa de la cervesa (octubre)

Explica'ns alguna curiositat de Calella.

Doncs als anys trenta a tot Catalunya va haver-hi una gran crisi social i aquí a Calella molta gent es va quedar sense feina i patint moltes dificultats. Llavors l'Ajuntament va tenir la idea de demanar-li a l'arquitecte Jeroni Martorell que construís una casa a l'avinguda del parc per rifar-la entre els vilatans. Van fer unes paperetes per la rifa que valien dues pessetes i deu cèntims de timbre que ara s'exposen al Museu-Arxiu Municipal de Calella. Ara estic bussejant als arxius darrere de saber a qui li va tocar…

---

---