Gaspar Casals, Arenys de Munt

Entrevistem a Gaspar Casals, ciutadà d’Arenys de Munt

Gaspar, què és aquesta escultura?

Estem davant del Monument a la Puntaire, que és obra de l'Etsuro Sotoo, un escultor japonès molt important que ha estat treballant molts anys a la Sagrada Família i que va viure aquí, a Arenys de Munt. Segons l'autor, l'escultura és com un sortidor d'aigua que brota del coixí i que representa les puntes.

D'on ve aquesta tradició arenyenca de fer puntes?

Antigament, les puntes s'havien fet a tot arreu i a l'època de fer les Amèriques, moltes puntes es feien aquí a la costa perquè d'aquí era d'on sortien els vaixells. Als anys setanta i vuitanta del segle passat encara hi havia moltes dones d'Arenys de Munt que feien les puntes al carrer perquè tenien millor llum. Era molt curiós perquè de vegades n'hi havia una o dues no, però sovint es reunien cinc o sis que aprofitaven per socialitzar. Les puntes es feien per casa (tapets, mocadors, cobrellits, etc) però també per a marxants que venien a fer encàrrecs per les merceries. Les puntes van ser un complement salarial per molta gent d'Arenys. Jo tot això ho recordo molt bé.

Aquí a Arenys de Munt la tradició de les puntes de coixí és ben viva...

Ara tenim dues associacions que ensenyen al jovent a mantenir aquesta tradició i hi ha nens del poble que fan l'activitat com a extraescolar. A part de fer peces tradicionals com els mocadors, també s'empren tècniques més modernes per a fer obres més artístiques. Cada any, la setmana de Nadal, es fa una exposició de puntes fetes per gent d'Arenys de Munt; pensa hi ha moltes famílies que tenen calaixeres plenes de puntes de les àvies i les besàvies...  

Després, per Sant Joan hi ha la Trobada de Puntaires a la que venen puntaires de tot Catalunya que es posen aquí a la plaça de l'església a fer puntes. És molt curiós veure-les treballar i, sobretot, una cosa que a mi m'agrada molt: sentir-les, perquè el soroll que fan els boixets en picar entre ells semblen petits telers.

Les puntes no són l'única cosa que es conserva dels temps passats a Arenys de Munt, oi?

Hi ha dues tradicions que conservem per la festa major. Una són les pomes de "relleno" que són unes pomes cuites amb carn que també es fan a altres pobles del Maresme. Això és un plat molt, molt, antic que es feia a l'hivern perquè s'ajuntaven dos elements que es donaven en els mesos més freds: les pomes i la carn de la matança del porc. Era un menjar exquisit que se servia en les festes assenyalades i ara el fem per la festa major de Sant Martí, al novembre. Si es vol aprendre a cuinar-les, una setmana abans de la festa major al poble es fan tallers; i si no, el dia de Sant Martí hi ha la Mostra de "Relleno" quan es poden comprar tant aquí a la plaça com en els restaurants.

I l'altra tradició que conserveu?

És una dansa tradicional, unes corrandes i unes espolsades que en Joan Amades va recollir en el seu moment i que va batejar com "la dansa d'Arenys de Munt". Era un ball molt antic que es va anar conservant a la nostra festa major. Fa vint anys l'esbart dansaire va anar a ensenyar la dansa a les escoles i ara hi ha molta gent que la balla.

A part de les tradicions arrelades, què podem visitar a Arenys de Munt?

El més destacable és Can Jalpí, que havia sigut una masia d'època medieval. Al segle XIX, el que era l'hereu va tenir uns deliris de cavalleria i va transformar la casa en un castell. És un lloc molt singular i fotogènic on fins i tot s'han gravat pel·lícules. A més en aquesta finca de Can Jalpí hi ha un element que jo crec que en el Maresme hauríem de tenir molt present, que és molt important i que és molt desconegut. Resulta que la dona del senyor Jalpí era del País Basc i va portar d'allà un plançó del famós roure de Gernika. El plançó es va plantar l'any 1900 i ara aquest arbre de Gernika és enorme: és el tercer o quart roure més antic que queda al món fora del País Basc.

I una altra curiositat aquí al centre del poble: la porta de l'església de Sant Martí està tota plena d'exvots en forma de ferradura. Això és perquè antigament la gent demanava favor a Sant Martí -que és el patró de la cavalleria- perquè el seu bestiar estigués bé.

---

---