Abelard Chimisanas, Montgat

Entrevistem a l’Abelard Chimisanas, ciutadà de Montgat

On estem, Abelard?

Estem al turó de les Bateries de Montgat. El 1898 aquest complex defensiu es va construir amb motiu de guerra de Cuba. Es va fer aquí perquè des d'aquest punt elevat -juntament amb la muntanya Montjuïc- es podrien defensar Badalona i Barcelona d'un eventual atac per mar que mai va succeir. Després, durant la Guerra Civil només es van fer servir per fer pràctiques i als anys vuitanta el ministeri va vendre les instal·lacions a l'ajuntament. Ara és un dels espais verds públics de Montgat.

I totes aquestes instal·lacions militars que hi veiem, què són?

Avui en dia tenim dos canons dels quatre que hi va haver originalment. A sota de cada canó hi ha el polvorí a dintre la muntanya i cadascun d'ells té un armariet d'obra que servia per emmagatzemar l'artilleria que s'anava a fer servir de manera més immediata. Des del polvorí fins al magatzem exterior la munició pujava per uns muntacàrregues.

I a Montgat quines altres construccions històriques hi podem veure?

Aquí a sota hi ha l'ermita de Sant Martí, que és molt i molt antiga, del 1027, o sigui que aviat en podrem celebrar el mil·lenari. És molt petiteta, però està molt ben conservada i encara s'hi fan cerimònies. Ah! I una altra cosa interessantíssima és la torre de guaita de Ca l'Alsina, que és una torre de defensa del segle XVI que havia format part d'una masia.

Són emblemàtics els barris a tocar de mar, oi?

Sí, el nucli més vell que hi ha és el Barri Antic, que va ser construït pels pescadors que baixaven des de Tiana. S'havia fet així des de l'època de la pirateria: la gent baixava de la part alta cada dia perquè viure a la vora del mar era un perill, per això aquí només van tenir les barraques per guardar els ormejos fins que passada aquesta època s'hi van fer els habitatges. Ara són dos pobles, però abans no; cal dir que Montgat es va independitzar de Tiana l'any 1933.

L'altre barri històric és el de les Mallorquines que va néixer quan es va fer la via del tren el 1848. En aquesta part s'hi van domiciliar moltes indústries com la fàbrica de lleixiu Conejo o la d'explosius Río Tinto i per això es van haver de fer molts habitatges per als treballadors. A Montgat, abans dels anys seixanta, només hi havia aquests dos barris i algunes masies disperses.

Hi ha alguna festivitat a Montgat, que sigui especial?

Aquí hi ha dues festes majors, la de Sant Joan, al Barri Vell i la de Sant Jordi, a les Mallorquines. Però la festa més especial de Montgat és la Commemoració del Desembarcament, que es fa la vigília de l'11 de setembre. L'any 1705 les tropes dels Miquelets i els vaixells anglesos es van concentrar aquí per atacar Barcelona que aleshores estava dominada pels Borbons. Des de Montgat van atacar Barcelona i la van conquerir, però, vaja, que uns anys més tard, el 1714, la vam tornar a perdre.

En aquesta festa es fa una funció teatral on intervé el qui era la màxima autoritat borbònica en aquell moment, el general Moragas i altres personatges. És molt vistós, surten vestits d'època, amb torxes enceses…

I alguna altra curiositat del poble? 

Una de les peculiaritats de Montgat és la subhasta del peix. Al llarg dels anys les confraries de pescadors d'arreu han anat informatitzant el sistema de venda i a més només poden accedir-hi els compradors professionals com peixaters, restauradors, etc. Però Montgat ha continuat amb el sistema antic de subhasta cantada a la baixa a la qual hi pot accedir tothom, o sigui, els particulars. Si no vaig errat és l'única que resta a Catalunya.

I si haguessis de triar un sol indret de Montgat...

El meu lloc sens dubte és el Barri Antic, que és on visc. Només són dos carrers, però és molt agradable i tenim l'església que es va constituir en parròquia el 1860. Fins aleshores havien d'anar a la de Tiana que està allà dalt de la muntanya. Imagina't que la persona que es moria aquí havien de portar-la cap amunt... i en aquella època no hi havia cotxes, s'havia de pujar en carro. Durant un temps també hi va funcionar un tramvia entre Montgat i Tiana; ara el comboi el guarden allà i es pot visitar.

---

---